Puig de Sant Salvador
Sobre la muntanya més alta del terme, aquest Santuari del segle XV mostra en la seva hostatgeria, la Imatge de la Verge i un retaule gòtic. La primera església va ser edificada en 1348, després de la pesta negra i va estar dedicada al Salvador a l'advocació de "pai Imaginis". La que existia al segle XVII (no sabem si encara era la primitiva, engrandida o una segona, nova) constava de dues capelles, la principal dedicada a la pai de la Imatge, i l'altra, a la Verge.
Els anys 1707 - 1734 va ser construïda l'església actual, i la imatge de la Mare de Déu passa a l'altar major mentre el retaule de "pai Imaginis" ocupava una capella lateral. Durant els anys 1930 - 1942 es van fer grans reformes en el presbiteri i va ser esculpit un retaule nou d'alabastre. La imatge de la mare de Déu va arribar l'honor de la coronació pontifícia en 1934, solemnitat celebrada al replà de l'església parroquial. La carretera actual va ser construïda en els anys 1923-1927.
Tant l'edifici del Santuari i dependències com la muntanya són propietat del Bisbat, que té encomanada des de l'any 1891 l'administració a la Congregació d'ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. Les festes que se celebren actualment són el diumenge següent al 8 de setembre, aniversari de la coronació de la Mare de Déu, i el diumenge de l'Àngel. La muntanya té 509 m. d'altura.
A dalt del Puig de Sant Salvador, ens trobem amb un monument a Crist Rei. Les primeres pedres van ser beneïdes i col·locades el 20 de maig de a 1928.
Castell de Santueri
Situat en un penya-segat de 408 metres d'altura al sud-est de Felanitx. El recintes, defensat per torres, murs i acantiladors, Té una superfície de 426 àrees (42.000 metres).
El nom, d'origen llatí, Santuarium, indica a pensar que durant la domunicación romana o fins i tot anteriorment, en els temps prehistòrics, era un lloc de tipus religiós. Els musulmans van construir un castell. El nom llatí "Castri de Santueri" ja ve documentat l'any 1228. El Rei Jaume I el va conquistar als musulmans l'any 1231. Durant el segle XIV es van fer grans obres de restauració i reforma.
No hi ha constància que fos escenari de cap fet armes important. En els anys 1521-1523, va servir de refugi als "massacrats" o contraris de "les Germanies". L'any 1811 l'estat el va vendre a un particular.
Cerrar [X]Uso de cookies
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y recopilar datos estadísticos sobre hábitos de navegación. El uso de cookies es necesario para la notificación de incidencias. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información, o bien conocer cómo cambiar la configuración, en nuestra Política de cookies